In oras chi no dant prus acconortu
de lùghidos ammaios de ternura,
torro, tia Angiullina mia, a s’ortu

tou. Luego, addae ‘e sa cresura
traminta a gerdas, dae istraortu
su passu torrat pàsidu a misura

chi mi ghias cun òsculas e risos,
peri pittiriaccas de colores.
E mi cùmbidas, ràidas de bisos

ledres, ispoporèndesi in nuscores
ìnnidos dae dòlimas e grisos,
romagliettes de fruas e fiores.

Pustis, frùttures gàrrigos de sonu
e de sutzu mi porris in grangeu;
licanias de cussu denghe, bonu

a lùghere, cansèndem’onzi anneu,
su criu chena sorde, ne tosconu
de sa sabiduria manna ‘e Deu

chi a sos poetes benit fittiana.
E los ghiat a dare estru a s’aìna
e mustrare in sa pàgina, galana,

s‘ena chi dae fundu ‘e raighina,
nos isvelat de s’ànima umana
sa veridade sua prus ladina.

Gai, donosa m’est sa recuida,
e cara a cussas pàginas de gosu
ue, isterrende ìnnida chinnida,

cuss’ortu de faeddos, prus amprosu
si faghet a misura chi sa sida
nd’ isvelat su misteriu ermosu…

e s’aidu de tàulas, minudu,
m’aberit, cando prus punghet s’alluscu,
siendas de peràulas de giudu

a mi torrare in coro, ledre e fruscu,
un ammaiu de giàmidu fungudu
e de fràulas, lìntzitu…su nuscu.

1° classificato Sez. Rima - Premio di poesia “Tiu Finu” - Romana 2014